QUI CANTA, ELS MALS ESPANTA

Una veu que dóna raó a la dita, la de Celeste Alias. És una de les meves descobertes de navegació per les aigües de la xarxa , juntament amb el bloc Marhaba.
La cançó O Leaozinho de Caetano Veloso.
Escolteu-la i veureu que dic veritat.

HEM DESCOBERT UN ARBRE DELS NASSOS : ON ÉS?

-L' heu vist mai?
És un veritable Arbre dels Nassos. Li veieu el nas? Nas, nassarró o nàpia? Li veieu l'ull? Ull, ullet. Li veieu la boca? Ui, que seriós! Des del seu bosquet observa el poble.
-Qui ens diu on és?

Ah, si voleu saber el que s'explica de l'Arbre dels Nassos a la meva cova ho trobareu. Cerqueu, cerqueu!

ARRIBA EL CARNESTOLTES, TOTS SORTIM A DONAR VOLTES...

...Ens posem una difressa, ballem, cantem, fem fressa!

I, si hi posem música?

Escolteu el Ball dels Nyitus, típic del Carnaval de Sant Julià de Vilatorta.
"Els nyitus o nyetus són uns éssers fantàstics de l’imaginari català. Tenen una mida infinitament menuda, gairebé són imperceptibles. Es fiquen dins les persones a través de les orelles i se’ls menja el cervell i sobretot la memòria.
El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries." (Trobat al bloc Ministrers de l'Escola de Música d'Olot)

ESTIC ENAMORADA!

       Amor, il·lustració de Séverine Duchesne.

I, més il·lustracions amoroses al bloc Pinzellades al món de la Biblioteca de Cocentaina.

L'HIVERN, DE MIQUEL MARTÏ I POL

Hivern

(Miquel Martí i Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.

L'hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Il·lustració : Anna Silivonchik

DES DEL TERRAT

Des del terrat

veig passar la tarda.

Juganera i insistent,
vull atrapar la llum blanca
de milers de mirallets.

Flonja i freda
s'esmuny entre les mans.

Teresa

NEVA!

Que n'és de blanca

la neu novella

dalt d'una branca 

del Pirineu!

 

Jacint Verdaguer

Fotografia : El meu terrat, Perafita.