PER LA PAU : LES 1000 GRUES DE PAPER DE SADAKO

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

-Voleu saber la història de la Sadako?
És molt trista però plena d'esperança.

Una notícia de l'InfoK3, del març del 2011, explica com Makiko Sese, arran del terratrèmol a Japó, demanava 1000 grues pel Japó; amb el desig que el seu país es refés bé i aviat de les conseqüències del terratrèmol i del tsunami.
En el vídeo que encapçala l'article, la Makiko ens ensenya a fer grues amb la tècnica de l'origami.
Llegiu la notícia aquí i descobrireu l'origen de les 1000 grues de paper en la tradició japonesa.
Es necessiten 1000 grues per aconseguir el teu somni.
El 30 de Gener és el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Volem 1000 grues per la Pau.

-I si provem de fer la nostra grua per la Pau?

Portem-la a l'escola!

CONTE ENCADENAT : QUI S'HA PERDUT A LA CIUTAT BLANCA?

Hi havia una vegada a València un home que es deia Lluís que es va inventar la màquina del temps i se’n va anar a l’època prehistòrica on encara hi havia els dinosaures.
Quan va sortir de la màquina es va espantar molt, perquè a davant seu s’hi va trobar un Tiranosaure rex. Va començar a córrer fins que va entrar a dins d’una cova on el Tiranosaure rex no hi podia entrar.
Es va estar molt temps viatjant a dintre la màquina i quan va arribar a l' Edat Mitjana ho va trobar tot molt diferent. Allà la gent anava vestida molt diferent, menjaven coses que per ell eren molt estranyes.
Per què no els sembles estrany es va canviar de roba.
Hi va passar un any i es va acostumar a la roba i al menjar. Tothom el coneixia per el simpàtic que era.
En Lluís dormia dintre de la màquina i sense voler va tocar un botó que el va transportar a l’Edat Moderna. Quan es va despertar  va sortir fora i va veure que tot era diferent i la gent s’enreia d’ell.
Va pensar que era a Mart o en algun planeta estrany. En el seu cap només hi voltaven bestieses : Que si això, que si allò... No sabia què fer.
Quan va veure que tothom se li n'enreia,  va prémer tots els botons de la màquina ràpidament.
Cosa que la màquina del temps va sofrir una sobrecàrrega elèctrica.
 I la màquina del temps es va quedar parada de la sobrecàrrega. Però, volia construir-ne una altra perquè tothom s'enreia d'ell pel que portava i pel que menjava.
Al final va construir una altra màquina del temps, però quan l'estava a punt d'engegar no va funcionar i va buscar quin era el problema però no el trobava.
El problema era que el dinosaure havia tret el motor, el va tornar a ficar i va empendre un altre cop la seva aventura.
Va arribar el futur, on tot era diferent.
Els cotxes volaven, cada casa era un gratacel, les persones eren grises.
Es va quedar 2 anys en el futur fins que un dia de sobte va desaperèixer del futur i es va trobar a l'edat moderna.
                        

Autors i autores d'aquest capítol: Sandra i Bruna, Ivet i Jana, Mar i Mireia, Ariadna i Eva, Judith i Elena, Andreu i Pol, Abel i Joel, David, Núria, Maria i Júlia.

VISCA ELS TRES REIS DE L'ORIENT!

Molt benvinguts i benvingudes, una altra vegada!

El dia dels Reis vaig sortir de la cova. Les fades de la biblioteca, els follets, els gegants, les set cabretes, el llop i els personatges que viuen en els llibres, em van venir a buscar i...Sorpresa! Em vaig trobar un magnífic regal!
El veieu a la foto? I, ah que no endevineu què hi havia al paquet ?
Doncs si, ho heu endevinat : Llibres!
Llibres per a la biblioteca.
És el què més m'agrada o sinó no seria un drac de biblioteca, oi?

Per què vaig coronat de rei? Perquè em va tocar el rei del tortell de Reis i ja ho diu la tradició que a qui li toqui el rei  serà coronat Rei de la festa.
Sabeu a qui li va tocar la fava?
Si, si... al llop! I va haver de pagar el tortell!
Amics i amigues, espero que els Reis us hagin portat el que vareu demanar i que hagueu passat unes vacances de Nadal ben "divers" i profitoses.
Demà ja ens veurem per la biblio.
Molts petons voladors per no socarrimar-vos el serrell.
 Jerri, el vostre drac de biblioteca

ELS REIS DE L' ORIENT PORTEN COSES...

...porten coses.

Els Reis de l' Orient 

porten coses per la gent.

Si fillet,

no fillet,

coca blanca

i torronet.

I més cançons per anar a rebre els Reis al web. Festes.org ,  aquí

La il·lustració dels Reis arriben és d' Oxana Zaika.

BENVINGUT 2012!

Il·lustració de João Rodrigues.

AQUESTES FESTES SERÉ A LA COVA

Hola nens, nenes i famílies,
Aquestes vacances les passaré ben arraulidet a la meva cova.
Tinc un munt de llibres per endreçar i per descobrir. Aquests dies que estaré tot sol m'anirà molt bé.
Bé, gairebé tot sol, només amb els habitants de la biblio que viuen a dins dels llibres, però com que no fan soroll , sembla que no hi siguin.
Espero que em visitareu a la cova per descobrir les sorpreses que us preparo i per dir-me alguna cosa si voleu. A mi també m'agraden les sorpreses, sabeu?
Apa, doncs, que tingueu molt bones festes. Feu bondat i no feu enfadar el pare, la mare, l'avi, l'àvia , els germans i les germanes.
Fins l'any que ve.
Petons voladors per no socarrimar-vos el serrell
Jerri, el vostre drac de biblioteca

TARDOR QUE SE'N VA

«Emoţie de toamnă», de Nichita Stănescu from blocsdelletres on Vimeo.

"Emotie de toamma" per acomiadar-nos de la tardor. En els Blocs de Lletres hem trobat aquest poema del poeta romanès Nichita Stanescu (Ploiesti,1933 - Bucarest, 1983).

EL MÓN DE LA IL·LUSIÓ NO ES COMPRA, ES CREA

Treasure - Ringling Thesis 2011 from Chelsea Bartlett on Vimeo.

...I són els amics i les amigues qui ens descobreixen tresors d'il·lusió.

Per vosaltres amics i amigues!

-QUI S'HA PERDUT A LA CIUTAT BLANCA?

Després d'un Novembre Rondallaire dedicat a Enric Valor estareu inspiradíssims i ben preparats per inventar-vos entre tota la colla un conte encadenat.
La foto és el punt de partida i font d'inspiració.
Un dinosaure a la Ciutat de les Arts i de les Ciències a València. Passat i futur.
-Qui comença?

Fes-ho amb el teu comentari.

ADÉU A UNA VEU D'ÀNGEL

Diem adéu a la soprano Montserrat Figueras tot escoltant-la en la seva actuació al Liceu de Barcelona interpretant " Dal mio permesso" al pròleg de l'òpera L'Orfeo de Claudio Monteverdi, dirigida per Jordi Savall ( marit i company musical de Montserrat Figueras).

Vegeu-ne la notícia de la seva mort al diari Ara .
Alia Vox la web de la família musical Savall Figueras.