dijous, 9 de febrer de 2012

L'HIVERN, DE MIQUEL MARTÏ I POL


Hivern
(Miquel Martí i Pol)

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles del manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt de les coses.

L'hivern és silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Il·lustració : Anna Silivonchik

2 comentaris:

  1. quin poema més maco!!!
    Segur que si el presentessiu els Jocs Florals guanyaria!!!
    Adeu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! En Miquel Martí i Pol era un gran poeta.

      Elimina