Hivern
(Miquel Martí i
Pol)
Estimo
la quietud dels jardins
i
les mans inflades i vermelles del manobres.
Estimo
la tendresa de la pluja
i el
pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo
els arbres amb dibuixos de gebre
i la
quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo
les nits inacabables
i la
gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern
no és trist:
és
una mica malenconiós,
d'una
malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern
no és el fred i la neu:
és
un oblidar la preponderància del verd,
un
recomençar sempre esperançat.
L'hivern
no és els dies de boira:
és
una rara flexibilitat de la llum
damunt
de les coses.
L'hivern
és silenci,
és
el poble en silenci,
és
el silenci de les cases
i el
de les cambres
i el
de la gent que mira, rera els vidres,
com
la neu unifica els horitzons
i ho
torna tot
colpidorament
pròxim i assequible.
Il·lustració : Anna Silivonchik
