US HO DIC AMB UN POEMA

Claror de matins a l'escola.
Paraules.

Contrallums verdaguerians a Can Dachs.

La vida.

És la rosa més bonica que m'han regalat avui.

La vostra companyia.

Teresa

Sant Jordi 2013

NADAL

Nadal del 62

                                         Recordant els pessebristes d’Olost

Nadal de llum blanca   

 i de fred alegre.

Abrigats

i sense ensenyar el nassarró,

omplíem les nits de nadales.

Érem els reis

dels pessebres amb aigua que corre.

Els nostres ulls,

innocents darrere les finestretes,

eren els estels

que menaven les figuretes a l’establia.

Bocabadats

admiràvem com en Banyeta,

al pis de sota,

atiava el foc de la caldera.

Catacric catacrec,

catacric catacrec.

Teresa Ribera i Icart

Olost, 23 de Desembre de 2012.

ENDEVINA ENDEVINALLA

               -Quin arbre fa aquestes flors?

MÉS MÀGIA, ENCARA

DES DEL TERRAT

Des del terrat

veig passar la tarda.

Juganera i insistent,
vull atrapar la llum blanca
de milers de mirallets.

Flonja i freda
s'esmuny entre les mans.

Teresa

NEVA!

Que n'és de blanca

la neu novella

dalt d'una branca 

del Pirineu!

 

Jacint Verdaguer

Fotografia : El meu terrat, Perafita.

QUI SÓN? ON SÓN? QUÈ DEIEN? QUÈ CELEBRÀVEM?

Tenien quatre anyets i feia uns cinc mesos que havíem estrenat escola. Era el curs 2003-04.
Era la festa d'inauguració. Homenetjàvem el poeta rodenc Miquel Martí i Pol i celebràvem l' Any Dalí. La foto és de la fotògrafa folguerolenca Carme Sitjà.
Més fotografies a l'àlbum Picasa aquí

UN POEMA D' ISABEL BARRIEL

Veure passar el mes de maig

Amb paper i llapis i temps
anar descalça al camp
i escriure com és de verd el blat,
escriure que et recorda el mar.

Sentir com arriba el vent,
veure passar el mes de maig...

LA FESTA VERDAGUER A L'ESCOLA

Capvespre a la Mare de Déu del Mont. En aquest indret Mossèn Cinto s'inspirà i escrigué el poema Canigó.
..." Muntanyes regalades,
són les del Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera i tardor."
Escolteu els alumnes de l'escola recitant i cantant Canigó en la Festa Verdaguer del 2008.
Els coneixeu?
Cliqueu aquí

Fotografia : Bosch - Ribera.

LES LLAVORS DE GIRI-SIL

Hi ha hagut molt moviment a la biblioteca , i això perquè en Massagran va perdre l'equipatge al port de Barcelona quan tornava de Pagui - Pagui.
L'equipatge o caixa de camí d'en Massagran va arribar a la biblioteca de l'escola. Tota la quitxalla que el buscava la va poder trobar. Ah, i aquí no s'acaba tot, no. A més de la roba d'en Massagran hi havia missatges per tothom que ens deien que havia perdut les llavors de giri-sil que li havien regalat els pilipikis de Pagui - Pagui.
Haig de dir que la cerca d'aquestes llavors misterioses ha costat una mica, a alguns grups. Això és perquè van haver d'esperar que fes sol i un rellotge de sol per poder saber on és el Sud. El Sud era l'única pista que teníem per trobar les llavors de giri-sil.
Sort han tingut els caçadors i les caçadores de tresors perduts que casualment els alumnes de Sisè són uns grans experts en rellotges de sol i n'havien pintat un a la pista de l'escola. I així, situats en aquest rellotge van poder trobar el Sud i les llavors de giri-sil.
Jo estic molt content d'haver jugat amb tota la colla amb el GRAN CONCURS i aquestes caceres de tresor tan interessants. Us vull felicitar a tots i a totes per haver participat i jugat tan bé. Em vénen ganes de pensar-me'n un altre pel curs que ve. De moment :
-Us faria gràcia veure quan en Massagran va preparar l'equipatge?
Cliqueu la foto i veureu l'àlbum de fotos.

BON PROFIT!

Aquest tortell de reis té una bona sorpresa. Jo ja l'he trobada. Clica la foto i ja veuràs.