“Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l’Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s’hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d’encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: “Déu dels cels, per favor, envia’ns pluja perquè puguin viure els nostres fills”.
Els dracs van veure que els camps d’arròs eren secs i els conreus s’havien fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i feble està la gent – va dir el drac groc -. Si no plou aviat, moriran. Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l’emperador Jade que plogui – va suggerir el drac llarg i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l’allunyat palau celestial de l’emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l’arribada poc cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!.
- Però majestat, els conreus s’estan assecant i la gent s’està morint de gana! – va dir el drac llarg- . Per favor, envieu-hi pluja de seguida!.
L’emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s’hi avenia: – Ah, d’acord! – va dir -. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l’uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra.
L’emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.
Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l’herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l’argila seca. Els quatre dracs es van adonar que l’emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent., aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l’Est, el drac llarg va tenir una idea:
- El mar, que no és ple d’aigua? Hem d’absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l’única que tenien. Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l’aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l’aigua del mar va caure en forma de pluja.
- Plou! Plou a bots i barrals! – cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals.Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d’arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L’emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure sense el meu permís? – va bramar quan van portar-li els dracs al davant-
- Es l’última vegada que em desobeïu! Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l’aire volant i aterressin sobre els quatre dracs. Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se’n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d’aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans
rius de la Xina: el
Heilong Jiang (el drac negre, també conegut a Rússia com a riu Amur) al nord, llunyà i fred; el
Huang He (el drac groc) al centre; el Cháng Jiāng (
Iang-Tsé, riu llarg) al sud remot i el
Xi Jiang (el drac perlí) al sud, llunyà i tropical”.
Del bloc
Viatge a Orient d'Eduard Balsebre.
Fotografia : Detall del
Mur dels nou dracs al Parc de Beihai a Pequin.
