En aquest bloc o en un paper, per penjar-lo al suro de la biblioteca.
I si el voleu dir, per què no el dieu als vostres companys i a les vostres companyes de classe?
El poeta gironí Narcís Comadira ha escrit el poema Quatre paraules , especialment per aquest dia i que a més a estat traduït a 20 llengües de les que actualment es parlen al nostre país.
Quatre paraules
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Començo:
ResponEliminaAvui faré un poema
petit petitó,
de color de primavera
i amb olor de flor.
I un poema de Joana Raspall:
ResponEliminaNo sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.