Agafem!
(Núria Freixa i Doménech)
(Núria Freixa i Doménech)
A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.
Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…
I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.
-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.
Il·lustració : Paula Domínguez Romeo
Més poemes sobre el llibre al bloc Poesia Infantil i Juvenil.
M'agrada molt la il·lustració, Paula.
ResponEliminaEls cabells se li posen de punta de tan immersa com està en la lectura.