BONA SORT PER LA COLLA DE SISÈ!

Aquesta cançó la vam aprendre d'en Xesco Boix. Ara que comenceu un nou camí en una altra escola penseu que aquí hi deixeu un trosset de cor. I com diu la cançó :
..." Guarda el teu somriure , fill meu,/ mai no te'l venguis ni l'omplis de nit, / res no envegis que no puguis guanyar, / i el sol d'or, dia clar, serà teu, / serà teu. "...
Escolteu la cançó en aquest vídeo tan original de tutansami .

TEATRE MUSICAL : COMPANY DE STEPHEN SONDHEIM

Que ens agrada el teatre és ben evident. Teatre en català, en anglès, en castellà i teatre musical i l'òpera.
No és pas casualitat que a la nostra escola les arts escèniques siguin ben presents en el curriculum escolar. Quan els coneixements i la bona pràctica educativa es barregen amb allò que ens agrada i ens mou el treball serà engrescador. Que diguin el que vulguin però als mestres ens toca saber engrescar la quitxalla pels aprenentatges perquè no tot és fàcil .
En la foto hi coneixereu l'Eulàlia en la seva estrena com artista de teatre musical. El dijous, 9 de juny, a l'Institut del teatre de Vic, començà el cicle de dansa i teatre musical Molta merda!. L'obra que va obrir la temporada fou Company de Stephen Sondheim i dirigida per Antoni Font.
L'Eulàlia i els seus companys van fer una representació excel·lent, en una posada d'escena que jugava amb el negre de l'escenari i la il·luminació. Una obra coral en la qual els diferents personatges van poder lluir-se tot interpretant la seva cançó. Bravo bravissimo, Eulàlia!

Foto del web : Vicjove.com

QUI SÓN? ON SÓN? QUÈ DEIEN? QUÈ CELEBRÀVEM?

Tenien quatre anyets i feia uns cinc mesos que havíem estrenat escola. Era el curs 2003-04.
Era la festa d'inauguració. Homenetjàvem el poeta rodenc Miquel Martí i Pol i celebràvem l' Any Dalí. La foto és de la fotògrafa folguerolenca Carme Sitjà.
Més fotografies a l'àlbum Picasa aquí

UN POEMA D' ISABEL BARRIEL

Veure passar el mes de maig

Amb paper i llapis i temps
anar descalça al camp
i escriure com és de verd el blat,
escriure que et recorda el mar.

Sentir com arriba el vent,
veure passar el mes de maig...

VOLEM SOMIAR

L'escriptor uruguaià Eduardo Galeano fou entrevistat per Jaume Barberà en el programa Singulars del passat dilluns.
Els grans no hem deixat mai de somiar un món millor. I el xarop d'estopa no és la millor manera de canviar-lo. Per què la joventut que parla, que és mou, que proposa, que ens sacseja, que ens vol guiar, ens fa més por que la porra d'un policia?
Els romans donaven pa i circ al poble. Actualment el circ mediàtic està ben servit. I el pa?
Volem somiar. M'agrada el somni d'Eduardo Galeano.

LA FESTA VERDAGUER A L'ESCOLA

Capvespre a la Mare de Déu del Mont. En aquest indret Mossèn Cinto s'inspirà i escrigué el poema Canigó.
..." Muntanyes regalades,
són les del Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera i tardor."
Escolteu els alumnes de l'escola recitant i cantant Canigó en la Festa Verdaguer del 2008.
Els coneixeu?
Cliqueu aquí

Fotografia : Bosch - Ribera.

POETA

¿Què es ser poeta?
Beatriz Berrocal

Si juegas conmigo
a combinar letras
sabrás enseguida
lo que es ser poeta.

Si inventas canciones
de soles y estrellas,
verás como todos
te llaman poeta.
Si sueñas en verso,
si piensas en rimas,
si no te das cuenta
y haces poesias.
Si juntas palabras
en una maleta
y salen rimando,
eso, es ser poeta.

LES LLAVORS DE GIRI-SIL

Hi ha hagut molt moviment a la biblioteca , i això perquè en Massagran va perdre l'equipatge al port de Barcelona quan tornava de Pagui - Pagui.
L'equipatge o caixa de camí d'en Massagran va arribar a la biblioteca de l'escola. Tota la quitxalla que el buscava la va poder trobar. Ah, i aquí no s'acaba tot, no. A més de la roba d'en Massagran hi havia missatges per tothom que ens deien que havia perdut les llavors de giri-sil que li havien regalat els pilipikis de Pagui - Pagui.
Haig de dir que la cerca d'aquestes llavors misterioses ha costat una mica, a alguns grups. Això és perquè van haver d'esperar que fes sol i un rellotge de sol per poder saber on és el Sud. El Sud era l'única pista que teníem per trobar les llavors de giri-sil.
Sort han tingut els caçadors i les caçadores de tresors perduts que casualment els alumnes de Sisè són uns grans experts en rellotges de sol i n'havien pintat un a la pista de l'escola. I així, situats en aquest rellotge van poder trobar el Sud i les llavors de giri-sil.
Jo estic molt content d'haver jugat amb tota la colla amb el GRAN CONCURS i aquestes caceres de tresor tan interessants. Us vull felicitar a tots i a totes per haver participat i jugat tan bé. Em vénen ganes de pensar-me'n un altre pel curs que ve. De moment :
-Us faria gràcia veure quan en Massagran va preparar l'equipatge?
Cliqueu la foto i veureu l'àlbum de fotos.

EL GRAN CONCURS : EL JOC S'ACABA

El GRAN CONCURS està a punt a punt d'acabar-se.
Després d'haver descobert en Massagran, el llibre i els còmics amb les seves aventures, els seus autors i etc. etc..., ara toca l'última part del joc.
Jo no ho diré de què es tracta perquè cal que trobeu l'equipatge d'en Massagran, doncs és el lloc on trobareu les instruccions necessàries per jugar aquesta última part que és ben pràctica.
Si ja l'heu trobat, ja sabeu que s'ha de fer i heu d'esperar que les condicions siguin favorables.
Bona sort i a jugar!

CARTA URGENT D'EN MASSAGRAN

Hem rebut aquesta carta d'en Massagran. Obriu bé els ulls!