QUI CANTA, ELS MALS ESPANTA

Una veu que dóna raó a la dita, la de Celeste Alias. És una de les meves descobertes de navegació per les aigües de la xarxa , juntament amb el bloc Marhaba.
La cançó O Leaozinho de Caetano Veloso.
Escolteu-la i veureu que dic veritat.

HEM DESCOBERT UN ARBRE DELS NASSOS : ON ÉS?

-L' heu vist mai?
És un veritable Arbre dels Nassos. Li veieu el nas? Nas, nassarró o nàpia? Li veieu l'ull? Ull, ullet. Li veieu la boca? Ui, que seriós! Des del seu bosquet observa el poble.
-Qui ens diu on és?

Ah, si voleu saber el que s'explica de l'Arbre dels Nassos a la meva cova ho trobareu. Cerqueu, cerqueu!

ARRIBA EL CARNESTOLTES, TOTS SORTIM A DONAR VOLTES...

...Ens posem una difressa, ballem, cantem, fem fressa!

I, si hi posem música?

Escolteu el Ball dels Nyitus, típic del Carnaval de Sant Julià de Vilatorta.
"Els nyitus o nyetus són uns éssers fantàstics de l’imaginari català. Tenen una mida infinitament menuda, gairebé són imperceptibles. Es fiquen dins les persones a través de les orelles i se’ls menja el cervell i sobretot la memòria.
El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries." (Trobat al bloc Ministrers de l'Escola de Música d'Olot)

ESTIC ENAMORADA!

       Amor, il·lustració de Séverine Duchesne.

I, més il·lustracions amoroses al bloc Pinzellades al món de la Biblioteca de Cocentaina.

L'HIVERN, DE MIQUEL MARTÏ I POL

Hivern

(Miquel Martí i Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.

L'hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Il·lustració : Anna Silivonchik

DES DEL TERRAT

Des del terrat

veig passar la tarda.

Juganera i insistent,
vull atrapar la llum blanca
de milers de mirallets.

Flonja i freda
s'esmuny entre les mans.

Teresa

NEVA!

Que n'és de blanca

la neu novella

dalt d'una branca 

del Pirineu!

 

Jacint Verdaguer

Fotografia : El meu terrat, Perafita.

PER LA PAU : LES 1000 GRUES DE PAPER DE SADAKO

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

-Voleu saber la història de la Sadako?
És molt trista però plena d'esperança.

Una notícia de l'InfoK3, del març del 2011, explica com Makiko Sese, arran del terratrèmol a Japó, demanava 1000 grues pel Japó; amb el desig que el seu país es refés bé i aviat de les conseqüències del terratrèmol i del tsunami.
En el vídeo que encapçala l'article, la Makiko ens ensenya a fer grues amb la tècnica de l'origami.
Llegiu la notícia aquí i descobrireu l'origen de les 1000 grues de paper en la tradició japonesa.
Es necessiten 1000 grues per aconseguir el teu somni.
El 30 de Gener és el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Volem 1000 grues per la Pau.

-I si provem de fer la nostra grua per la Pau?

Portem-la a l'escola!

CONTE ENCADENAT : QUI S'HA PERDUT A LA CIUTAT BLANCA?

Hi havia una vegada a València un home que es deia Lluís que es va inventar la màquina del temps i se’n va anar a l’època prehistòrica on encara hi havia els dinosaures.
Quan va sortir de la màquina es va espantar molt, perquè a davant seu s’hi va trobar un Tiranosaure rex. Va començar a córrer fins que va entrar a dins d’una cova on el Tiranosaure rex no hi podia entrar.
Es va estar molt temps viatjant a dintre la màquina i quan va arribar a l' Edat Mitjana ho va trobar tot molt diferent. Allà la gent anava vestida molt diferent, menjaven coses que per ell eren molt estranyes.
Per què no els sembles estrany es va canviar de roba.
Hi va passar un any i es va acostumar a la roba i al menjar. Tothom el coneixia per el simpàtic que era.
En Lluís dormia dintre de la màquina i sense voler va tocar un botó que el va transportar a l’Edat Moderna. Quan es va despertar  va sortir fora i va veure que tot era diferent i la gent s’enreia d’ell.
Va pensar que era a Mart o en algun planeta estrany. En el seu cap només hi voltaven bestieses : Que si això, que si allò... No sabia què fer.
Quan va veure que tothom se li n'enreia,  va prémer tots els botons de la màquina ràpidament.
Cosa que la màquina del temps va sofrir una sobrecàrrega elèctrica.
 I la màquina del temps es va quedar parada de la sobrecàrrega. Però, volia construir-ne una altra perquè tothom s'enreia d'ell pel que portava i pel que menjava.
Al final va construir una altra màquina del temps, però quan l'estava a punt d'engegar no va funcionar i va buscar quin era el problema però no el trobava.
El problema era que el dinosaure havia tret el motor, el va tornar a ficar i va empendre un altre cop la seva aventura.
Va arribar el futur, on tot era diferent.
Els cotxes volaven, cada casa era un gratacel, les persones eren grises.
Es va quedar 2 anys en el futur fins que un dia de sobte va desaperèixer del futur i es va trobar a l'edat moderna.
                        

Autors i autores d'aquest capítol: Sandra i Bruna, Ivet i Jana, Mar i Mireia, Ariadna i Eva, Judith i Elena, Andreu i Pol, Abel i Joel, David, Núria, Maria i Júlia.

VISCA ELS TRES REIS DE L'ORIENT!

Molt benvinguts i benvingudes, una altra vegada!

El dia dels Reis vaig sortir de la cova. Les fades de la biblioteca, els follets, els gegants, les set cabretes, el llop i els personatges que viuen en els llibres, em van venir a buscar i...Sorpresa! Em vaig trobar un magnífic regal!
El veieu a la foto? I, ah que no endevineu què hi havia al paquet ?
Doncs si, ho heu endevinat : Llibres!
Llibres per a la biblioteca.
És el què més m'agrada o sinó no seria un drac de biblioteca, oi?

Per què vaig coronat de rei? Perquè em va tocar el rei del tortell de Reis i ja ho diu la tradició que a qui li toqui el rei  serà coronat Rei de la festa.
Sabeu a qui li va tocar la fava?
Si, si... al llop! I va haver de pagar el tortell!
Amics i amigues, espero que els Reis us hagin portat el que vareu demanar i que hagueu passat unes vacances de Nadal ben "divers" i profitoses.
Demà ja ens veurem per la biblio.
Molts petons voladors per no socarrimar-vos el serrell.
 Jerri, el vostre drac de biblioteca